QUÈ ÉS LA DISLÈXIA?

El sistema educatiu actual està basat en l’aprenentatge a través de la lecto-escriptura. Qualsevol assignatura s’aprèn a través d’aquest procés. Procés que s’inicia en edats molt primerenques entre els 5 i 7 anys. Els alumnes han de dominar aquest procés per poder començar a adquirir els continguts de matemàtiques, medi, català... Per tant, qualsevol problema en aquest aspecte pot provocar greus dificultats i mancances en les diferents àrees d’aprenentatge.

La dislèxia és un dels trastorns que afecta aquest procés de lecto-escritura. Es podria definir com un: "Transtorn d'aprenentatge en la lectoescriptura, de caràcter persistent i específic. Aquest trastorn és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i emocional. No hi ha dos dislèxics iguals, és a dir, que cada cas és únic, i pot afectar tant a nens com a nenes per igual. Les principals dificultats estan relacionades amb la modalitat escrita."

Per aquest motiu he volgut dedicar el meu projecte a crear una eina que ajudi a reforçar i minimitzar les necessitats que provoca aquest trastorn en els alumnes que acudeixen al centre. 

El procés de lectura es produeix per una doble via, conseqüentment, segons on es presentin les dificultats podem dividir el trastorn en dos tipus de dislèxia[1], :

·         Via fonològica - Dislèxia fonològica:  Aquesta via té la funció de transformar en fonemes tots els símbols gràfics que componen les paraules noves (per llegir casa es traduiran totes les lletres en el seu fonema corresponent c - /k/, a - /a/, s - /z/, a - /a/), és a dir, que s’utilitza davant paraules noves des del punt de vista ortogràfic. Per tant, tenir dificultats en aquesta via dona lloc a la dislèxia fonològica, que es caracteritza per tenir totes les habilitats per comprendre i redactar un text, però presenta dificultats en diferenciar les unitats fonològiques, inseguretat en la utilització del codi alfabètic i una falta d’automatització d’aquestes regles.  Per exemple, es tindrien dificultats per llegir Cruyff, que acabaria per llegir-se com kkrr o kruz. En el cas de l’escriptura trobem errors de tipus omissions, inversions i substitucions de lletres o síl·labes.

 

·         Via lèxica – Dislèxia de superfície: Aquesta via té la funció de reconèixer immediatament la paraula escrita, no és necessària la reconstrucció fonològica de la paraula, sinó que es reconeix a l'instant la paraula com si d’una fotografia es tractés, com en el cas de la paraula cadira, es llegeix directament. És a dir, que únicament s’utilitza aquesta via davant paraules conegudes, per tant, és una via molt més ràpida que l’anterior. Tenir mancances en aquesta via vol dir tenir dislèxia de superfície, i conseqüentment es tenen dificultats en l’ortografia de les paraules. En el cas de la lectura, no s’aprecien errors destacables, però es triga el mateix temps en llegir paraules familiars com desconegudes, per exemple llegiria palla i llapa amb el mateix temps. 

 

---

[1] SÀNCHEZ MIGUEL, Emilio. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció psicopedagògica. Les dificultats d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona: UOC.