La dislèxia és un dels
trastorns que afecta aquest procés de lecto-escritura. Es podria definir com un: "Transtorn
d'aprenentatge en la lectoescriptura, de caràcter persistent i específic.
Aquest trastorn és independent de qualsevol causa intel·lectual, cultural i
emocional. No hi ha dos dislèxics iguals, és a dir, que cada cas és únic, i pot
afectar tant a nens com a nenes per igual. Les principals dificultats estan
relacionades amb la modalitat escrita."
Per
aquest motiu he volgut dedicar el meu projecte a crear una eina que ajudi a
reforçar i minimitzar les necessitats que provoca aquest trastorn en els
alumnes que acudeixen al centre.
El
procés de lectura es produeix per una doble via, conseqüentment, segons on es
presentin les dificultats podem dividir el trastorn en dos tipus de dislèxia[1], :
·
Via fonològica -
Dislèxia fonològica: Aquesta via té la
funció de transformar en fonemes tots els símbols gràfics que componen les
paraules noves (per llegir casa es traduiran totes les lletres en el seu fonema
corresponent c - /k/, a - /a/, s - /z/, a - /a/), és a dir, que s’utilitza
davant paraules noves des del punt de vista ortogràfic. Per tant, tenir
dificultats en aquesta via dona lloc a la dislèxia fonològica, que es
caracteritza per tenir totes les habilitats per comprendre i redactar un text,
però presenta dificultats en diferenciar les unitats fonològiques, inseguretat
en la utilització del codi alfabètic i una falta d’automatització d’aquestes
regles. Per exemple, es tindrien dificultats per llegir Cruyff, que acabaria per llegir-se com kkrr o kruz. En el cas de l’escriptura trobem errors de tipus omissions,
inversions i substitucions de lletres o síl·labes.
·
Via lèxica –
Dislèxia de superfície: Aquesta via té la funció de reconèixer immediatament la paraula escrita, no
és necessària la reconstrucció fonològica de la paraula, sinó que es reconeix a
l'instant la paraula com si d’una fotografia es tractés, com en el cas de la
paraula cadira, es llegeix directament. És a dir, que únicament s’utilitza
aquesta via davant paraules conegudes, per tant, és una via molt més ràpida que
l’anterior. Tenir mancances en aquesta via vol dir tenir dislèxia de
superfície, i conseqüentment es tenen dificultats en l’ortografia de les
paraules. En el cas de la lectura, no s’aprecien errors destacables, però es
triga el mateix temps en llegir paraules familiars com desconegudes, per
exemple llegiria palla i llapa amb el mateix temps.
[1] SÀNCHEZ
MIGUEL, Emilio. (2000). Dificultats d’aprenentatge i intervenció
psicopedagògica. Les dificultats
d’aprenentatge de la lectura i l’escriptura. Barcelona: UOC.
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)